les baixes a Suècia - baixa de maternitat/paternitat

He tornat a la feina després de la baixa de maternitat i estudi. He estat apartada del meu lloc de treball gairebé dos anys. Ho trobeu bé?

Segons des de quin punt es miri, no? Jo, personalment, ho miro des d'un punt de vista humà i social. Què vull dir amb això? Vull dir que tots som persones i en diferents moments de la nostra vida necessitem diferents coses i no sempre podem triar el que necessitem.

Penseu que al llarg del vostre dia, potser voldrieu treballar sense parar, treballar, treballar, rendir, rendir...ara bé hi ha uns moments que heu de menjar, descansar, dormir i si arribeu a creure que no necessiteu això, més tard o més prompte el vostre cos us ho farà saber.

Tornant al que volia dir, us he comparat un dia amb la vostra vida. És una bona metàfora, que paga la pena de fer-la servir. Us resultarà útil, pensar en aquests termes. Pensa en vides com a dies i en dies com a vides.

I per què us he contat tot això? Per a situar-vos, per a que reflexioneu del sentit de les vides i dels dies abans de parlar ;)

"I és que teniu les baixes molt llarges aquí a Suècia.... i és que aquí et fan la creu si fas el que et toca per llei...." Sí, sí, segur que és veritat. Tot i que com diuen en castellà "No es oro todo lo que reluce" i si és or, a vegades, s'ha de netejar també per a que "reluzca".

M'explico, hi ha un any i mig de baixa total per maternitat/paternitat amb un 80% del teu sou. Molt bé, no? Hi ha un moment de la teua vida en la qual necessites de tenir cura d'un nadó. De donar suport a les noves generacions, d'educar els teus fills. Llavors, tens dret a que et guardin el lloc de treball o una posició similar si tornes dintre un any. Ara bé exactament què és la posició similar pot variar molt. Algunes persones definirien les noves posicions similars com a "creus". La meva pregunta (com diria el meu pare, gran filòsof!) és com és pot definir alguna cosa si no la saps? En això, vull dir que no es pot parlar massa de les altres situacions quan no es sap molta cosa.

Parlar està dins de la nostra naturalesa social, llavors es comprensible que ho fem. Som també humans i hem de cultivar aquesta humanitat. Per això, he escrit aquest petit article, per a que pensem com a éssers humans de les nostres diferents necessitats al llarg de la vida: I és que tots hem sigut menuts i hem volgut estar amb els nostres pares!!!